Tecnologia

Les tecnologies han adquirit una importància progressiva en la vida de les persones i en el funcionament de la societat. La formació de les ciutadanes i els ciutadans requereix actualment una atenció específica a l’adquisició dels coneixements i habilitats necessaris per prendre decisions sobre l’ús d’objectes i processos tecnològics, resoldre problemes relacionats amb ells i, en definitiva, per utilitzar els distints materials, processos i objectes tecnològics per augmentar la capacitat d’actuar sobre l’entorn, per millorar la qualitat de vida i per comunicar-se de manera eficaç en la societat del coneixement actual.

L’ensenyament i aprenentatge d’aquesta matèria pretén fomentar i desenvolupar les habilitats que permeten a l’alumnat la comprensió dels objectes tecnològics i la seva utilització i manipulació, incloent-hi l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, Internet i les comunitats virtuals com eines importants en aquest procés.

La matèria de tecnologies té lligams amb els continguts de les matèries de ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història i educació visual i plàstica, ja que s’hi treballen continguts comuns que afecten les relacions entre ciència, tecnologia i societat; i també amb les matèries instrumentals com les llengües i les matemàtiques.

L’activitat tecnològica requereix un enfocament integrat dels diferents elements que intervenen: les solucions tècniques tradicionals, el coneixement científic, l’aplicació tècnica, el component econòmic, la dimensió estètica, la dimensió comunicativa, etc. Tots aquests elements incideixen de manera rellevant en l’entorn i en la vida de les persones i permeten analitzar millor la manera en què els avanços científics i tècnics han influït en les condicions de vida i s’han adaptat a costums i creences de la societat en què s’han desenvolupat. Aquest enfocament permet a la matèria de tecnologia abordar la significació del coneixement que també s’imparteix en altres matèries.

“La intel·ligència consisteix no només en el coneixement, sinó també en la destresa d’aplicar els coneixements en la pràctica”

Aristòtil